Històric 2011-2018

Més enllà del menjar com a necessitat, com a objecte de consum i com a goig, aquest projecte pretén amplificar les mirades per a tractar-lo com a Cultura, i per tant com un element decisiu de la identitat humana i també com un instrument per a comunicar-la.

Des del 2011, La cuina furtiva ha sigut un context de pràctica que adopta diferents formats per a impulsar i construir experiències. De vegades ho ha fet asoles, i d’altres al costat de persones amb projectes diferents que s’afegixen des d’altres àrees del coneixement. Així, s’ha incidit en les relacions entre el menjar i la ciutat, l’economia, la sociologia, l’art, el gènere o la política.

Sempre s’ha actuat des de la celebració, i la nostra participació en  totes aquestes activitats ha reposat en la intenció d’enriquir l’enteniment i els afectes entre les persones, traçant línies creatives per a construir situacions que estimulen el desig de conèixer-nos, compartir i cooperar.

Tot el projecte és també un compromís ideològic amb la sostenibilitat com a pràctica de treball, de producció i de vida; amb la sobirania alimentària i l’ecologia com a accions d’apoderament, perquè creiem que un comensal emancipat és molt més que una persona que sap menjar; i amb les qüestions de gènere, que impregnen totes i cadascuna de les relacions entre el menjar i els éssers humans des que els primers homínids van usar el foc.

Origens i trajectòria

La cuina furtiva comença a gestar-se el 2011 a través d’una experiència de cuina a l’espai domèstic. Des d’aleshores, el projecte ha crescut en dimensió amb una línia de propostes pròpies (Menús de boca en boca, performances, tallers, cicles)  i una altra de comandes, a hores d’ara ja desapareguda. Hem tingut també algunes experiències que considerem projectes estratègics pel nivell d’implicació que ens han provocat, i per l’estímul que han suposat cap a práctiques comunitàries de creativitat política.

Hem cuinat i hem menjat al carrer, a domicilis particulars, a la platja, a edificis institucionals, a espais col·lectius i socials. El nostre nomadisme culinari ens ha portat a espais singulars com una masia del segle XIV al cor de Girona, la Casa de la Sèquia de Montcada, la Muntanyeta dels Sant de Sueca, el barri històric de Canamunt a Palma de Mallorca, el soterrani del Teatre Municipal d’Olot, la platja del Saler o el Museu de la Festa d’Algemesí. Hem caminat pel País Valencià, Catalunya i les Illes.

Avui, continuen participant al projecte persones què han desenvolupat les seues trajectòries a diversos àmbits i que estan motivades per diferents pulsions, però totes ens trobem al voltant de la cuina. En ser un procés constant, La cuina furtiva sempre celebra l’arribada de nous estímuls, procedents de diferents contextos, mirades i pràctiques.

Projecte convidat per a la presentació de comunicacions públiques

Cultsurfing, projectes culturals singulars
Ajuntament de Barcelona i Institut de Cultura Catalana (Barcelona, 2013 i 2014)

Innovació oculta i empreses creatives
Econcult – Facultat d’Econòmiques, Universitat Politècnica de València (València, 2013)

Periodisme i Gastronomia
Unió de Periodistes Valencians (València, 2014)

Han col·laborat a La cuina furtiva

Sonia Martínez, treballadora cultural.
Rosa Bataller, cuinera.
Paco Inclán, escriptor.
Dani Martínez García, gestor i cuiner.
Manuel Ibarra, arquitecte.
Nadine Saskia, arquitecta.
Quique García, periodista.
Paula Miralles, actriu i productora.
David Alarcón, músic.
Joan Martínez MEI, músic.
Samuel Domingo, fotògraf.
Rober Solsona, fotògraf.
Dani García-Sala, fotògraf.
Ana Jiménez, fotògrafa.
David Estal, arquitecte.
Paula Roselló, arquitecta.
Guillem Palau, ingenier agrònom.
Jakob Gramss, escriptor, músic.
Cécile Adelaide, ceramista.
Quiteria Muñoz, soprano.
Úrsula Segarra, arpa.
Cultura a casa, associació cultural


APARTATS

Menús de boca en boca

Projectes estratègics

Tallers

Performance

Sopa i peli

Comandes

Anuncis