Sopa i peli

sopa-i-peli-ok

A la tardor de 2016 comencem aquest projecte a la casa furtiva del Cabanyal, l’espai de l’Associació COS, de la qual formem part, ubicat a La Col·lectiva del Carrer Cura Planells: un edifici dels anys 50 que va ser escola, més tard Universitat Popular, i que a hores d’ara és un espai d’activació sociocultural habitat per diferents col·lectius i associacions i implicat en la recuperació política del barri mariner valencià.

“Sopa i peli” és un projectes de cicles de cinema i menjars, que convida a participar en la pràctica d’estar-junts, menjar sopa, trobar-se i compartir temps i mirades. La proposta es concreta els dimarts, amb una aportació de 3€ que es destinen a comprar els ingredients per a fer la sopa. Per aquest trimestre, està prevista la següent programació:

OCTUBRE 2016. Objectes comestibles no identificats.

Cicle centrat en la indústria alimentaria, les grans corporacions que dominen la producció alimentària actual des d’una perspectiva capitalista. Com funcionen, de quina manera han canviat la nostra relació amb els aliments, com afecta aquest tipus de producció a la nostra salut, el nostre cos i la nostra actitud política, com incideix a la construcció social, als mitjans de comunicació, als espais íntims domèstics. I quines organitzacions populars, com ara Sobirania Alimentària, Via Campesina o Slow Food, s’enfronten als gegants des de perspectives ecològiques, afectives o laborals, reclamant el dret a l’alimentació, la salut i la terra.

Dimarts 4
Food Inc. (2008) Dir. Robert Kenner. Estats Units. 94 min. Documental.
La indústria de l’alimentació nord-americana és un gegant corporatiu de proporcions desmesurades. A través dels arguments dels escriptors Erich Schlosser (Fast food nation) i Michael Pollan (El dilema del omnívoro), veurem on i com ens està portant el sistema capitalista de producció d’aliments.

Dimarts 11
We feed the world (2005) Dir. Erwin Wagenhofer. Àustria. 96 min. Documental.
El mateix tema, però aquesta vegada centrat a Europa. Diversos casos, entre ells el d’Almeria, mostren el sistema de producció alimentària europea a través dels pescadors i els agricultors, els camioners de llarga distància i els executius de grans companyies. Una pel·lícula sobre l’escassetat dins de l’abundància.

Dimarts 18
La pesadilla de Darwin (2004) Dir. Hubert Sauper. França. 107 min. Documental.
L’impacte i les implicacions del sistema de producció dels països rics sobre les poblacions pobres d’Àfrica: en la dècada dels anys 60, es va introduir en el llac Victoria una nova espècie animal, la perca del Nil, que va exterminar totes les altres espècies i la manera de vida dels pobles pescadors del llac, contribuint a afermar el negoci del tràfic d’armes en el continent.

Dimarts 25
Comida de diseño (2009) Dir. M. Hablesreiter, S. Stummerer. Àustria. 51min. Documental.
Catàleg de tècniques i processos de fabricació d’alguns aliments de gran èxit comercial. El màrqueting alimentari s’inspira en el context històric, el significat metafòric i les diferents cultures per a determinar l’aspecte de milers d’aliments.

NOVEMBRE 2016. Cuines.

Cicle sobre les persones que cuinen. Què significa cuinar, com afecta aquesta feina a la vida de les persones que s’hi dediquen: la recerca de la perfecció, del sabor o de l’originalitat. La necessitat de sorprendre i estimular la boca dels comensals, la investigació sobre processos i tècniques culinàries, la creació i la transmissió del coneixement. Cuiners i cuineres de diferents èpoques, retratades per cineastes de diferents països amb tradicions alimentàries molt diverses i amb relacions culturals heterogènies amb els aliments.

Dimarts 15
Estómago (2007) Dir. Marcos Jorge. Brasil. 100 min. Ficció.
El món es compon dels quals mengen i els que són menjats. Raimundo Nonato, el protagonista, ha trobat una via alternativa: es dedica a cuinar. Primer cuina en el bar, després en un restaurant italià i, anualment, en la presó. Abans o després, el cuiner també vol la seua ració i ningú millor que ell sap quines porcions són les més riques.

Dimarts 22
Jiro dreams of sushi (2011) Dir. David Gelb. Japó. 81 min. Documental.
En el soterrani d’un edifici d’oficines de Tòquio, Jiro Ono, un mestre de sushi de 85 anys, treballa incessantment en el seu prestigiós restaurant Sukiyabashi Jiro. El seu fill Yoshikazu s’enfronta a la pressió que suposa succeir al seu pare i fer-se càrrec de tan llegendari restaurant. Entretant, Jiro persegueix incansable la seua cerca de la peça de sushi perfecta.

Dimarts 29
Vatel (2000). Dir. Roland Joffé. Anglaterra. 116 min. Ficció.
França, Segle XVII. François Vatel és el lleial i devot mestre de cerimònies de l’arruïnat Príncep de Condé, qui necessita recuperar el favor del rei Luis XIV. Per açò, quan el rei, acompanyat de la cort, decideix visitar a Condé en el seu castell de Chantilly, aquest li encarrega a Vatel que organitze, sense escatimar en despeses, una espectacular recepció que durarà tres dies i tres nits.

DESEMBRE 2016. Antropofàgia.

Cicle que posa la mirada sobre el més gran tabú de la cultura occidental: menjar carn humana. Des de mirades literals que reconstrueixen casos reals de canibalisme al món contemporani, fins a traduccions poètiques o metafòriques dels contextos i discursos culturals i polítics. L’antropofàgia és la menja de carn humana, que ens servirà per apropar-nos al canibalisme, a la fam, a la dominació, al colonialisme, a l’animalització, a la religió i els rituals. Una proposta per a ubicar-nos juntes dins de la cadena tròfica del menjar i del ser polític.

Dimarts 6. Programa de curtmetratges
Jidlo (Menjar) (1993) Dir. Jan Svankmajer. República Txeca 17:00 min. Animació.
Amb un guió original que data de 1970, aquesta peça està dividida en Desdejuni, Esmorzar i Sopar, tres nivells de narrativa i significació. Des del fast food al sopar de luxe, tots els personatges senten fam i cap pot ocultar el fet que menjar dins de el “sistema” implica alguna forma de antropofàgia.
Consumed (2011) Dir. Andreas Wannerstedt. Suècia. 02:28 min. Animació.
Un replicador d’aliments sintetitza matèries nutritives a fi d’evitar la fam.
Food (2012) Dir. Emanuel Strixner. Alemanya. 02:00 min. Animació.
Per a cuinar una bola de massa cal esperar al fet que es descongele.
Fields of soul (2000) Dir. Santiago Cao. Argentina. 08:18 min. Vídeo performance.
Al principi, l’interès és culinari.
Rosette (2012) Dir. Benjamin Rabaste. Canadà. 05:00 min. Animació.
Les fantasies eròtiques d’una dona amb el seu xarcuter.
Human nature (1998) Dir. Yevgeni Krachak. Israel. 07:00 min.
En una ciutat destrossada per la guerra, un dia impacta un meteorit.
Syötti (Bany) (2013) Dir. Malakias. Finlàndia. 04:23 min. Animació.
Un xiquet i el seu amic peix, en una sauna a la qual acudeixen homes abusadors.
El Fish (2000) Dir. Andrea Robles Jiménez. Mèxic. 03:50 min. Animació.
A Mèxic DF, l’excés constitueix un eclecticisme tan difícil de digerir com la supervivència.
Vitruvian Jelly Man (1999) Dir. James Baker. Anglaterra. 01:03 min. Animació.
La lluita de les gominoles.
Praying Mantis Research (2011) Phil Hastings, Estats Units. 04:02 min. Documental.
Documentació de la recerca en estudis de comportament de la mantis religiosa.
Prova de concepte inicial per als estudis interdisciplinaris entre la Facultat de Biologia i el Departament d’Arts Visuals i Nous Mitjans. Fredonia, Universitat Estatal de Nova York.

Dimarts 13
La gran bouffe (1973) Dir. Marco Ferreri. França. 125 min. Ficció.
Quatre amics units per l’hedonisme i el tedi més absolut es reuneixen en una mansió amb la idea de suïcidar-se menjant sense treva. Prompte afigen a la gula un altre pecat cabdal: la luxúria, i així comencen a arribar les prostitutes. El sexe obscè s’entremescla amb els porcs, els formatges, els pernils, el caviar… tot es menja.

Dimarts 20
Rohtenburg (El caníbal de Rotemburgo) (2006) Dir. Martin Weisz. Alemanya. 90 min.
Fa poc més de cinc anys, un afable informàtic va mutilar, assassinar i devorar a un home després de suposadament aconseguir un acord mutu a través d’internet. El cas de l’anomenat “caníbal de Rohtenburg”, un dels que més polèmica han generat en l’última dècada, ha servit ara d’inspiració per a la primera pel·lícula del director de videoclips Martin Weisz.

Anuncis

Un pensament sobre “Sopa i peli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s