Performance

“Figatur”
La cuina furtiva amb Croquembuche (Manuel Ibarra i Nadine Saskia), i Quique García Aranda.
Carrer Sueca, Barri de Russafa, 21 gener 2016.

Una mirada crítica i àcida cap a la Fira del Turisme, FITUR, un espectacle sobre la ximpleria, els tòpics, la banalització de la cultura, l’espectacularització de les ciutats i l’antropofàgia històrica. Una mirada satírica cap a eixe turisme “salvador” que vol ser “motor de l’economia nacional”, i que afecta les nostres vides quotidianes amb promeses de riquesa econòmica sense límits. Aquest Menú va tindre una sola convocatòria per a 45 comensals, a una casa rodona, a un barri gentrificat.

Cartell de “Figatur”. FOTOMUNTATGE: Manuel Ibarra

“De sopranos y arpas furtivas”
La cuina furtiva amb Quiteria Muñoz (soprano) i Úrsula Segarra (arpa).
Fábrika 12 de València, abril 2015.

VIDEO

La selecció musical ens situa a la França d’entreguerres amb obres de Fauré, Ravel, Satie, Saint-Saëns, Poulenc, Debussy… És alhora el temps dels grans restaurants de Paris, establiments de preus astronòmics, menús interminables i protocols estrictes, accessibles només per als rics i les celebritats polítiques i culturals del moment. Un context molt semblant al que trobem hui en dia als espais dedicats a la lírica, que semblen tan lluny dels comuns mortals. Així que anem a baixar la lírica del seu pedestal canviant l’escenari, el protocol, el preu de l’entrada i la manera d’escoltar, i anem a esguitar la situació amb vi negre i menges menudes.

“De sopranos y arpas furtivas”

“Menjar-se el pot”
La cuina furtiva amb David Alarcón i Joan Martínez MEI (músics).
Estudi Loft-co Social de València, novembre 2014.

Acció sonora i gastronòmica que reivindicava el pot com a metàfora de la pràctica femenina de les conserves casolanes, en un temps al qual menjàvem aliments de temporada i proximitat, i els guardàvem amb tècniques de conservació per poder a seguir menjant-los tot l’any. El pot també com a instrument sonor, portador de musicalitat alhora que delícies menjables al seu interior. El pot, per últim, com una ment complexa i carregada de diversitats.

“Menjar-se el pot”. FOTO: Dani García-Sala

“Reapropiació del cos”
La cuina furtiva amb la companyia de dansa Erre que Erre.
Espai Erre de Barcelona, novembre 2014.

Invitació de la companyia Les filles follen per a participar en la programació Dijous exquisits de l’Espai Erre, on es barreja l’escena amb la cuina. Al nostre cas, vam treballar a partir de la coreografía de Mario G.Sáez “Hoogerman”, inspirada en l’obra d’animació de l’artista holandés Han Hoogerbrugge, el qual mostra un home digitalitzat amb les seves obsessions, ansietats i pors. Amb la peça gastronòmica, les furtives reivindicàvem el cos real, el cos terrenal que es mou, que experimenta fam i desig, el cos susceptible de ser enverinat, estremit, sorprés.

“Reapropiació del cos”. FOTO: Un comensal

“Menjar-se el cos”
La cuina furtiva amb Los Insaciables (peça sonora) i Cècile Adelaide (ceràmica).
Sporting Club Russafa de València, novembre 2013.

VIDEO

Menjar-se el cos va ser un happening gastronòmic dissenyat a partir d’aquesta suggeridora i caníbal frase. Vam construir un gran cos de dona menjable, seguida de la seua deconstrucció per part de 80 boques famolenques. Una cita oberta elaborada amb diferents ingredients i col·laboracions, adobada també per un programa audiovisual col·lectiu amb les peces què aportaven els mateixos comensals.

“Menjar-se el cos”. FOTO: Dani García-Sala

“Marejar la perdiu”
La cuina furtiva per a festa BUHM! de L’Animal a l’esquena.
Celrà (Girona), octubre 2014.

La companyia Mal Pelo va encomanar a La cuina furtiva un sopar per a 170 persones dins del festival BUHM!, una festa anual que mostra els espais de creació i vida al mas L’Animal a l’esquena. La proposta furtiva va ser un sopar itinerant, passejat per diversos espais dins i fora de la casa, amb els quals es van construir instal·lacions menjables. El plat fort es va servir a la plaça central, amb un sistema de repartiment al qual tohom havia de col·laborar per a poder menjar.

“Marejar la perdiu”. FOTO: Jordi Bover

“Gastrofonia”
La cuina furtiva amb Jakob Gramss (autor i lector), i Joan Martínez MEI (músic).
Estrenat a l’Institut Francés de València, maig 2013.

VIDEO

Funcions:
– Draçanes de Benicarló, Jornades Miscel·lània Culinaria (26 d’octubre de 2014).
– Casa de cultura d’Alzira, Jornades de Gastronomia i Cinema (24 de maig de 2014).
– Obrapropia Cultural (22 de novembre de 2013)

Peça escènica per a cuina, veu i so. A partir del llibre “Los insaciables” de Jakob Gramss, es tracta d’una lectura escènica acompanyada per l’elaboració en directe d’un plat que després es menja el públic, i musicada en directe amb els sons reals del treball culinari, transformats i enriquits per l’electrònica.

Cartell de “Gastrofonía”. FOTO: Jakob Gramss
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s