Una casa per a La cuina furtiva

Durant 4 anys hem sigut nòmades. Algunes persones properes ens han permés cuinar i servir sopars a sa casa, utilitzant els seus espais domèstics com a escenaris de convivència al voltant d’una taula i un menjar. Altres vegades hem cuinat a llocs col·lectius, teatres, horts, cases okupades, carrers i places, espais comuns i singulars de la topografia cultural de València, Barcelona, Palma de Mallorca, Olot, Girona…

La perspectiva que ens ha donat aquesta experiència ha sigut fonamental per a construir una cartografia del menjar en comú absolutament diferent dels conceptes que defineixen un restaurant. La mobilitat, la perversió dels protocols, l’alteració del rol del comensal, la sorpresa, la variació constant dels menús i, per sobre, la consideració del menjar com a ferramenta per a construir relats comunitaris.

No renunciem a aquest tipus d’experiències si decidim tindre una casa pròpia. Un lloc com a context. Un espai de trobada i generació d’idees i pràctiques per a seguir construint-nos juntes.

La casa de La cuina furtiva està al Cabanyal, al cantó dels carrers Sant Pere i Cura Planells, segon pis, la sala a mà dreta. Compartim la casa amb altres col·lectius que treballen a l’àmbit del pensament i l’acció sociocultural: el festival Cabanyal Íntim, l’associacio de mestres Brúfol adherida a les comunitats d’aprenentatge, el grup de treball social Guarit, el col·lectiu Millorem el Cabanyal, Ràdio Malva, el grup de flamenc punk Flamenquicidio i l’ONG Valencia Acoge.

L’edifici és una antiga escola de mitjans del segle passat, amb sales amples i espais comuns. Els propietaris han posat a la venda l’edifici, però “mentre tant” han volgut compartir-lo amb col·lectius que treballem l’activació social en un règim de masoveria urbana. Això suposa que no paguem lloguer, només les despeses bàsiques, i també implica que no sabem quant de temps hi serem, donat que si algú compra l’immoble, els col·lectius haurem de deixar-lo.

Les condicions d’aquesta proposta ens agraden molt, perquè connecten a la perfecció amb la natura efímera de les accions de La cuina furtiva. És ara i és ací. No hi ha camp per als plans a llarg termini, hem de considerar un Carpe Diem vital continu. I l’energia resultant d’aquesta actitud és força constructiva.

Eixa sala a mà dreta, què anem a utilitzar com a casa furtiva, té companys de pis. Vicente Arlandis i Sandra Gómez, de la companyia Losquequedan, què treballen des del cos escènic, i Miguel Martínez i Jaume Peris, què treballen sobre el relat i aporten les imaginacions polítiques, són de moment la tripulació d’aquesta nau que llancem a la mar per a fer un viatge cap a terres desconegudes, però desitjades.

Us anirem relatant el trajecte i les parades. De moment, el diumenge vinent 21 de juny hi haurà una jornada de portes obertes. Us informarem de tot el programa pel nostre Facebook.

La cuina furtiva estrena casa, just en el moment d’estrenar també un nou escenari polític, on tot està per fer…..

Anuncis

Un pensament sobre “Una casa per a La cuina furtiva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s