Una taula en comú

Mireu quina cuina. És un tros del Paradís. Un lloc on es fan visibles les línies que ens connecten, i cauen les nespres de sobte contra la taula.

A eixa cuina vam estar des de les 5 de la vesprada fins a les 2 de la matinada, cuinant, parlant, tastant, amb les ungles ennegrides de tants pimentons i  albergínies com tallarem, peces rescatades del fem gràcies a la col·laboració d’uns botiguers del Mercat del Cabanyal.  Al menú també hi havia ceba espigolada del camp al migdia, sota 36 graus de temperatura. I un oli encisador. Els ingredients parlaven a les nostres mans.

Va ser el divendres 8 de maig, la jornada prèvia al dinar “Una taula en comú”(1). El pla inicial era cuinar 5 hores, i portar després el menjar a les set cases on s’havia de dinar l’endemà. Però les hores passaven i el pla inicial va desaparéixer amb la llum del sol. A partir d’eixe moment, va esdevenir el regne de la improvisació.

Hi hagué un moment de la nit en què pensàvem que no podríem acabar de fer el dinar. Però ningú no ho va dir. En canvi, vam deixar de mirar el rellotge. Cadascú del grup va viure eixes nou hores intenses amb diferents ritmes, humors i capacitat de concentració. Però malgrat la diversitat de reaccions enfront de les adversitats i els gojos, teníem un desig comú: donar plaer. Per això vam acabar la feina.

“Una taula en comú” és un lloc de trobada, i per tant els espais importen. La cuina no va ser l’únic tros del Paradís: les sessions teòriques del taller les vam fer a un edifici groc de façana desganada, al cantó de Sant Pere amb Cura Planells. Per fora no diries tot el que està coguen-se dins. Entre altres coses, allà està la seu del festival Cabanyal Íntim, i allà vam parlar al nostre grup sobre la dimensió de l’alimentació. Clar que no la vam abraçar tota, però es van quedar a la taula discussions, idees i descobriments. Suficient per a què cadascú, a la seua vida quotidiana, recorde coses que ha dit o ha escoltat.

La vivència a les 7 cases on vam servir el dinar, o a l’espai què vam triar per a trobar-nos al moment del café i els dolços, ha d’estar escrita per altres mans. Cuiners i cuineres, persones amfitriones i comensals, tots vosaltres podeu compartir la vostra mirada sobre aquesta experiència al nostre blog dels tallers furtius. Si us ve de gust, esperem les vostres línies a lacuinafurtiva@gmail.com

 

(1) “Una taula en comú” és un taller de cuina i política, realitzat en el marc de la 5a edició del festival Cabanyal Íntim. Podeu trobar tota la informació al nostre blog dels tallers furtius. També hi teniu un botó d’accés directe al faldó inferior d’aquesta pàgina.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s