Re-apropiació del cos

[Dibuix: esborrany de treball de La cuina furtiva]

Entre les diverses opcions creatives que se’ns obrin pels camins de La cuina furtiva, el treball a prop de l’escena és una de les més excitants. Serà pel que hi ha de representació en un procés d’emplatat, o per la natura escenogràfica d’una taula servida amb menjar, o pel fet que el comensal és a la vegada espectador i receptor de cada peça culinària… serà perquè idear tot el fet gastronòmic és un discurs dramatúrgic. Siga com siga, cuina i escena ens semblen entrellaçades per moltes línies de comunicació.

És per açò que la comanda de Les Filles Föllen per a participar en els Dijous Exquisits ens ha excitat tots els sentits. Les Filles Föllen és una companyia de dansa contemporània que, alhora, gestiona un espai d’investigació i exhibició amb altres artistes, anomenat Erre, i ubicat a l’antic teixit industrial del Poblenou de Barcelona. I els Dijous Exquisits són una programació especial d’aquesta sala per al mes de novembre, que posa en relació un artista escènic i un cuiner (cuineres).

En el nostre cas, compartirem la nit amb la peça de dansa “Hoogerman”, de la companyia Erre que Erre, interpretada per un dels seus coreògrafs fundadors, Mario G.Sáez. “Hoogerman” està inspirada en l’obra d’animació de l’artista holandés Han Hoogerbrugge, el qual mostra un home digitalitzat amb les seves obsessions, ansietats i pors. La peça de dansa pretén ser la re-conversió d’aquest món virtual en alguna cosa orgànica, la volta al cos real, caracteritzat per les regles de la lògica terrenal.

Il·lustració d’Han Hoogerbrugge

El treball de La cuina furtiva coincideix amb aquest marc conceptual: també nosaltres pretenem reivindicar el cos real, el cos terrenal que es mou, que experimenta fam i desig, el cos susceptible de ser enverinat, estremit, sorprés. Per aquesta nit especial de maridatge amb la dansa, La cuina furtiva vol aportar un menú inspirat en un altre animador del cos, l’anglés Eadweard Muybridge, investigador fascinat per la fotografia en moviment com a tècnica de captura del temps. El seu treball ens sembla un símil perfecte de la idea de la desconstrucció del moviment del ballarí, que proposa Erre que Erre. I alhora és la metàfora del procés que posa en marxa tota la sèrie de moviments fisiològics que s’organitzen al nostre cos quan mengem, des de la mà que agafa la cullera i la porta a la boca, fins als retorciments intestinals.

Sèrie de moviment d’E. Muybridge

El dia 12, just després de la dansa corpòria de Mario G.Sáez, les furtives pretenem corporeïtzar l’acte de menjar. Si et vols afegir, visita la web de Les Filles Föllen per a fer la reserva. Serà només una nit, i el cos, novament, serà el protagonista de totes les escenes.

Dimecres 12 de novembre, a les 21’00h.
Espai Erre (Carrer d’Ávila 124, planta 2a., local B. Barcelona)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s