Hem passat una setmana a l’Animal a l’Esquena, el mas gironí que és espai de creació i vida de la companyia de dansa Mal Pelo, on hem cuinat al voltant de 350 menges que s’han colat per les boques fins a transformar-se en allò comú. Menjar és compartir. I habitar per a cuinar és un dels nostres desitjos més forts, per això ens agraden tants els espais domèstics com a lloc de treball. Ens els mengem.
Així doncs, hem eixit de la nostra casa per anar a altres cases. Hem habitat espais per a entendre com menjar dins d’ells. Hem imaginat l’espai com un aliment: cuinar-lo, oferir-lo, menjar-lo i fer la digestió. Hem trobat persones delicioses; hem posat davant d’elles, quan estaven cansades i famolenques, un arròs en bledes melós, acaronador, reconfortant. Hem dinat al bell mig del camp sota una carpa mora, escurat al gallet de la font, adormit a la cambra de dalt, desdejunat a la cuina; hem anat a fer un vi a la terrassa dels veïns, imprès un text a la caseta de baix, olorat els cavalls, ens hem dutxat a un camerí, hem escrit cada dia el menú en la pissarra, hem tocat la campana per anunciar el dinar, hem passejat el sopar pel camí dels arbres…
Gràcies Maria i Pep, Eduard, Neus, Inés, Lorena, Alessandra, Mauro, Juan, Guti, Xavier, Federica, Xavi/s, Leo, Marta, Enric, Jordi/s, Pablo, Paco, Mamen, Magdalena, Carles… el nostre veïnat del BHUM! 2014.
Cuinar és viure, i és conviure.
M’encanta la vostra visió.
L’espai com un aliment…
habitat espais per entendre com menjar dins d’ells…
Cuinar es viure!!!
Una abraçada a tota la cuina furtiva.
tAstantelmón
Gràcies guapa! Endavant!