De relacions, animals i persones

[FOTO: Samuel Domingo]

Estimades persones comensals!

A la fi del mes de maig es complirà un any des de la darrera convocatòria del nostre Menú “La mirada animal”, al qual tractàvem les relacions entre les persones i els animals a les ciutats contemporànies.

Al principi del mes de juny es complirà un any des que vam començar a treballar el nostre Menú “A taula parada”, al qual tractàvem les relacions entre les persones i les persones a les ciutats contemporànies.

Així que anem a celebrar aquest doble aniversari i totes les relacions que hem anat cuinant des de la nostra manera furtiva d’entendre els aliments.

Si ja has vingut a algun dels dos sopars i et va agradar l’experiència, pots recomanar-la sense explicar el contingut. Si coneixes només un, ara tens l’oportunitat d’assaborir també l’altre. I si mai no has viscut un Menú de La cuina furtiva, prem ACI per a fer la teua reserva, i comença a viure aquesta aventura. Us esperem amb deler.

La mirada animal / 29, 30 i 31 de maig

Vam llegir que l’home pren consciència de si mateix quan torna la mirada a l’animal. Vam recordar la nostra relació amb els animals durant la infantesa, en aquells contextos rurals on convivíem els animals i les persones. Vam pensar la nostra ciutat ara… l’animal domesticat, fet fill a la llar climatitzada, fet objecte al zoo, ja sense reixes perquè es va perdre allò salvatge, no hi ha perill, n’està controlat, adoctrinat, dominat. L’animal ja va ser sotmés, per l’home, com l’home, considerat producte industrial, engreixat ràpidament i empaquetat en porcions, disfressat darrere de cartrons de coloraines el que va ser el seu cos. Passejàvem pel Rastro i vèiem per tot arreu reproduccions d’animals, passejàvem pel mercat i vèiem per tot arreu seccions d’animals, passejàvem pels parcs per a gossos, pels museus, pels cinemes, pels carrers…
Ja fa molt de temps que vam trencar les relacions que havien mediat entre l’ésser humà i la natura, segons sembla, en favor de la civilització. I pel camí es va perdent una cosa molt més preciosa, irreemplaçable; la nostra relació amb les coses vives. L’espècie humana viu en soledat.
Vam llegir que l’home pren consciència de si mateix quan torna la mirada a l’animal. Tal volta, només tal volta, si ens miràrem els uns als altres….

A taula parada / 5, 6 i 7 de juny

Equilibri
Caos
Opinió
Negociació
Enveja
Diversitat
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s