Temps de collita!

Als carrers de la ciutat de València hi ha 10.000 tarongers (Citrus Aurantium) plantats dins uns forats de les voreres per on apunta la terra envoltada d’asfalt. Cada arbre dóna uns 50 quilos de taronges amargues, fent un total de 500 tones que pengen de les nostres branques urbanites entre desembre i febrer. A hores d’ara ja estan totes per a collir, tenen un color brillant i es noten pesades i ben madures. És el moment ideal per a replegar la fruita que s’empra en fer confits i melmelades.

No sabem ben bé perquè l’Ajuntament de València va decidir plantar tants tarongers als nostres carrers. Hi ha qui diu que és per l’aroma de la flor de tarongina, la flor blanca i perfumada que a la primavera acompanya les nostres passejades inevitablement, unflant els sentits i escalfant el temps de l’erotisme. També es comenta que els arbres han sigut un negoci excel·lent per algun viver propietat de no sé quin fulano, o que la taronja és un símbol de valencianisme i que amb aquest desparrame de milers d’arbres es pretén compensar altres faltes polítiques de la nostra identitat com a poble.

Siga com siga, ahí estan els 10.000 tarongers amb les seues taronges penjant, aguaitant que algú les culla. Doncs, collim-les!. És clar que ja no som aquell poble nòmada que vivia de la recol·lecció del bosc per alimentar-se, pot ser en un dels moments més sublims de la relació entre els éssers humans i la natura, abans de l’agricultura. Aquesta collita de taronges urbanes es podria significar més com l’us d’un bé públic, i res més públic i ben usat que una collita a temps, la qual enforteix l’arbre i afavoreix els seus pròxims cicles naturals, i de pas deixa els carrers nets, perquè aquestes pobres taronges madures estan a punt de caure a terra i esclafar-se contra el paviment. Per tant, aquesta collita es podria finalment qualificar com una feina col·laborativa de la comunitat en favor de l’espai públic comú i, fins i tot, com un acte ciutadà de conservació (en pots de vidre) de la nostra identitat cultural. Així doncs, i donat que l’avantprojecte de la Llei de Protecció Ciutadana no diu al respecte ni una paraula, collim les taronges i emportem-les a casa per a preparar una melmelada deliciosa a la salut de la urbanitat i del nostre esquàlid rebost.

Podeu trobar més idees de La cuina furtiva al voltant del menjar i els espais públics en aquest article de la revista Bostezo: http://digital.revistabostezo.com/2013/08/cuando-comer-es-un-lugar.html

Melmelada de taronja amarga, orientacions

Una borsa plena de taronges collides al carrer, tantes com pugueu transportar.
El mateix pes de sucre moreno.
Una branca de canella, uns quants claus d’olor, unes poquetes estrelles d’anís.

No donem cap quantitat justa per a què cadascú faça com vulga i trobe el punt aromàtic que més li agrade. Al cap i a la fi, la cuina dels pobres ha sigut històricament oral i aproximada.
Renteu les taronges, peleu-les i feu-les a trossos. Poseu-les a bullir a foc mitjà amb una mica d’aigua. Quan alcen el bull, retireu-les del foc i coleu el suc, llenceu-lo. Repetiu l’operació dues o tres vegades, per tal d’evitar l’amargor excessiva.
A la fi d’aquest procés i en un perol diferent, poseu les taronges amb el sucre, afegiu les espècies i remeneu-ho bé. Deixeu que bulla a foc molt baixet fins que la fruita es desfaça, i els vostres ulls es complaguen a veure el punt caramel·litzat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s