Evocar la vida

L’herba-sana és l’estiu, és m’agüela i les nits de calor sopant caragols baix un cirerer, sucant pa, despreocupada. El corder és l’hivern, les vacances a la fi de l’any, regals, indigestions, un arbre de plàstic verd tot ple de boles brillants i coloraines. La mantega en el pa torrat és el diumenge de matí, el vermut és un viatge a Bilbao, el meló és la primera casa pròpia, les sopes de sobre són el primer treball, el formatge a mos redó és un amor apassionat, el caldo de gallina una malaltia de la gola, i les faves tendres, són mon pare.

Podria reconstruir la història de ma vida a partir dels sabors. Em reconec en els aliments, ells em descriuen.

Però hi ha una part essencial que se m’escapa, el descobriment dels sabors quan era menudeta. Com seria el gust de la llet dels pits de ma mare, que mai no he tornat a tastar ni cap altra, de cap altre pit. No recorde eixe sabor. Ni tampoc com vaig reaccionar la primera vegada que em van posar a la boca una cullerada de puré de verdures, o de peix, o pollastre. No recorde res sobre el descobriment dels sabors que hui m’acompanyen tan sovint, que formen part de la meua taula quasi cada dia. Quina pèrdua tan gran per a la nostra memòria. Ni tan sols les fotos dels gestos infantils em donen pistes sobre què vaig sentir la primera vegada que vaig mossegar una poma. De quina manera vaig descobrir jo la carn fresca de la poma desfent-se entre les meues dents, la llengua acaronada, la gola plena de suc…

Pot ser el primer aliment del qual tinc un record conscient és la mel. La sorpresa de la seua textura, la dolçor de flors i caramel. Si el nostre cap poguera retenir, almenys, totes eixes experiències d’un primer sabor i el moment exacte de rebre’l, el mapa de la nostra vida seria molt més complet, pot ser, fins i tot, ens explicaríem millor a nosaltres mateixos hui en dia, ara que som adults i tenim la llengua “educada”.

Pot ser que per això em trobe ara tan excitada amb els experiments culinaris, perquè cuinar és com tornar a descobrir, com tastar per primera vegada, construir, a la fi, un altre tros de vida per a evocar-lo més tard, amb els records d’eixos sabors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s