Desconfiança

Abans de la civilització, els éssers humans eren capaços de diferenciar els aliments perillosos per a la seua salut mitjançant el tast, l’olor i fins i tot la vista, donat que el fàstic que ens provoca un aliment amb aspecte putrefacte és també un mecanisme de defensa. La percepció del sabor amarg era un dels principals detectors dels aliments verinosos i la llengua era l’òrgan en el qual el cos humà dipositava la primera barrera defensiva front a menjars que li podien produir enfermetats o la mort.

Avui en dia són els governs i els seus departaments de salut, l’OMS, les empreses farmacèutiques, els mitjans de comunicacio, els publicistes, els metges dietistes que publiquen llibres, els científics, internet i el telediari, les fonts que determinen el que podem i no podem menjar. I no hi ha cap veu amb autoritat suficient que ens aclarisca quina d’aquestes fonts té més credibilitat que la resta.

Fa uns pocs dies vaig travessar la duana de Miami en trànsit cap a Colòmbia. Només vaig passar 1 hora i 40 minuts a Miami, però va ser temps suficient per a què em confiscaren tres pomes. Tres pomes Reyneta, roges i lluentes, comprades al Mercat de Russafa. Em va colpir l’aversió de les normes duaneres pels aliments, els quals consideren tan perillosos com les drogues o les armes.

Uns dies abans d’aquest episodi vaig preparar un sopar de Catering Deneuve per a un grup de sis persones, i em va sobtar que un (i només un) dels comensals no va menjar ni les clòtxines, ni els bolets, ni la pell de la figa. És a dir, tres aliments que poden estar catalogats com a portadors de microorganismes no desitjats. No era una qüestió de desconfiança amb la cuina, sinó amb el propi aliment.

Tot açò és un embolic prou gros, perquè ja no utilitzem les nostres ancestrals pràctiques de tast per a comprovar si un aliment es pot menjar o pel contrari ens posarà malalts, però tampoc no sabem on mirar per trobar respostes als dubtes que tenim davant d’un mol·lusc o la pell d’una fruita, quan ja no porta l’etiqueta. No existeixen regles consensuades ni criteris comuns sobre quins aliments i per quines raons poden ser perillosos per a la salut, més enllà del sentit comú, de manera que finalment menjem amb una gran desinformacio i, sobretot, amb una perversa desconfiança.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s