Menjar de tot

Ma güela sempre deia que cal menjar de tot. Es podria pensar que el rebost de m’agüela era un cresol de varietats, però veritablement la seua dieta anava del pit de pollastre a les bledes, del puchero a l’esgarrat i del lluç al dolços del forn del seu poble.

La varietat del menjar de m’agüela estava limitada a unes quantes espècies mediterrànies, ni tan sols a totes les possibles, sinó no més a aquelles que s’havien cultivat, criat i comprat al voltant de sa casa durant “tota la vida”, i a més s’havien cuinat sempre de la mateixa manera tradicional, “com cal fer-ho”. Ma güela era neofòbica.

Fa poc he llegit un estudi (1) de Luis Cantarero Abad sobre les preferències alimentàries a la Vall de Basa del Pirineu Aragonés. Diu que la valoració social que tenen els habitants d’aquesta vall per la seua pròpia cuina familiar motiva un rebuig cap als aliments desconeguts, que es consideren “raros”. Diu una dona de 50 anys: “Ací ens va el menjar normal, el de casa, no eixos menjars raros, estrangers”. Ma güela va posar el crit al cel quan es va assabentar que a Corea es menjaven els gossos; la seua repugnància no és menor que la que em produeix a mi, i això que em considere  més neofílica que ella i moltíssim més que els habitants de la Vall de Basa.

“La paradoxa de l’omnívor està en el conflicte, en l’oscil.lació entre dos pols; el de la neofòbia (la prudència, la por a lo desconegut, la resistència a la innovació) i el de la neofília (tendència a la exploració, necessitat de canvi, de novetat, de varietat). Tots els omnívors, i en particular l’home, estan subjectes a una doble constricció en el menjar, entre allò familiar i allò desconegut, la monotonia i l’alternànça, la seguretat i la varietat”. Ho va escriure Claude Fischler el 1990 (2) i afegia: “L’alimentació és el domini de l’apetit i del desig gratificats, del plaer, però també de la desconfiança, de la incertesa i de l’ansietat”.

M’he proposat fer el llistat dels aliments que més vegades habiten la meua nevera, i un passeig crític pel mercat per anotar aquells productes que mai no pose al carret i perquè no ho faig. L’objectiu és tindre una percepció més clara de la meua alimentació, i descobrir si “menge de tot” tant com pense, o si els límits de la meua alimentació van molt més enllà del que sospite, la qual cosa té repercussions en la meua nutrició, però també en la meua manera de mirar el món i relacionar-me i, fins i tot, en la construcció de la meua identitat. Dins d’un dies us contaré com m’ha anat.

(1) Espeitx, Elena / Cáceres, Juanjo (Coord.). “Sabores culturales”. Editorial Montesinos, col. Ensayos. (Barcelona, 2011)
(2) Fischler, Claude, “L’Homnivore. Le goût, la cuisine et le corps”. Éditions Odile Jacob (Paris, 1990). En castellà s’ha editat com “El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo”. Editorial Anagrama, col. Argumentos (Barcelona, 1995)
 
Anuncis

4 pensaments sobre “Menjar de tot

  1. Cal pensar també en els aliments que no comprem perquè no es agraden pel seu gust, no?

    És una limitació, també, però, hem de lluitar contra ella? A mí, per eixemple, no m’agraden les coses amargues, no les disfrute. I preferisc no haver de menjar-ne perquè em foten un bon dinar.

    1. Tens tota la raó Pérez, el gust és fonamental!
      De fet, un dels aliments considerats molt nutritius que jo mai no pose al carret perquè no tolere el seu sabor és el fetge. Però resulta que el fetge és l’aliment més ric en micro-nutrients importantíssims per al cos (i més per al cos de la dona), com ara el fòsfor, el potassi, l’àcid fòlic i la Vitamina B12. L’alternativa podrien ser les ostres, i és clar, la qüestió econòmica també compta!. Però malgrat tot aquest raonament, jo seguisc sense menjar fetge. Ja ho veus, bonica, no és senzilla la cosa, no…
      De tota manera, anirem a poc a poc, perquè hi ha TANT que parlar sobre els aliments… !!!
      Moltes gràcies pel te comentari!

    1. Tens un valencià molt bonic, rubieta. Dolç i ferm alhora. I és preciós que ens mostres eixa saviesa.
      Besades grans, i gràcies per fer l’esforç! També el teu meravellós cabet polièdric t’ho agrairà!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s